Felicitats Héctor i moltes gràcies

foto HéctorVoldria que aquesta carta que avui t'escric fos un recordatori i un agraïment del teu pas per la Vida, que ha sigut curta però molt, molt, intensa.

Felicitats Héctor! Fill meu avui és el teu aniversari. Vull que sàpigues que encara que no hi siguis físicament per a mi sempre estaràs amb nosaltres.

Volia dir-te que ser la teva mare és el millor regal que em podia fer la vida. Amb tu he après tantes i tantes coses... Tu no jutjaves mai, tu ens vas oferir fins a l'últim minut de la teva vida un amor incondicional sense demanar mai res a canvi. Amb la teva actitud em vas ensenyar que la vida es pot gaudir de cada instant amb el que tenim. No tenies malícia ni maldat, sempre ens regalaves aquell meravellós somriure teu.

No només vas ser un nen malalt, vas ser una persona meravellosa que ens vas ajudar a treure el millor de nosaltres. Aquest és el record que vull que perduri de tu. Els que et vam conèixer ho sabem, els que només et van veure com un nen malalt ja no tindran l'oportunitat de descobrir-ho, és una llàstima perquè la teva vida ha valgut la pena fins a l'últim minut.

Gràcies a tu hem tingut el privilegi de conèixer persones meravelloses.

Quan vas néixer i estaves a l'Hospital Joan XXIII, vam trobar al doctor Closa, al doctor Gómez Papis, la doctora Abril, les infermeres de la UCI, les infermeres de la Planta, "les fisios" i, com no, l'Alicia, la meravellosa infermera de pediatria. Cadascun d'ells et va ajudar amb tot el que va poder i ens van donar suport per a poder tirar endavant.

Després vam començar un tractament que fèiem a casa durant sis hores cada dia, suposo que te'n deus recordar Héctor... Va ser dur però també vam tenir la gran sort de seguir trobant gent meravellosa. En aquells moments ens venien a ajudar sis voluntaris cada dia, entre ells estaven la família, la Noni, Lali, Bea, Mari, Montse, Chon, Loli, Angela, Consuelo, Celia, Pili, Marile, Blanca, Sonia... I membres de la Creu Roja de Vila-seca. A tots ells, moltes gràcies per haver estimat i ajudat a l'Héctor.

Una mica més tard ja vas anar a l'escola, a l'escola de paràlisi cerebral LA MUNTANYETA de Tarragona. Encara recordo el dia en que van venir a casa l'Àngels i la Bego, i tu baixaves per una mena de tobogan que et va fer el papa per a veure si aconseguíem que gategessis. Ens van recomanar que comencessis a anar a l'escola, eres molt petitet, et deien "el cigronet" de tant petit que eres, i així ho vam fer. Crec que és la millor decisió que hem pres a la nostra vida, no tinc prou paraules per a agrair a totes i cadascuna de les persones que treballen en aquest centre la tasca meravellosa que fan amb els nostres nens, l'amor amb el que els tracten. Aconsegueixen que el centre sigui la seva segona casa, allí ningú els mira de reüll, allí són ells mateixos, són nens, tan sols nens amb ganes d'aprendre, de riure de cantar, de jugar i fins i tot d'enfadar-se, que també en saben!

Gràcies Núria per ensenyar-li a "fer el lleó"; gràcies Olga per ensenyar-li a menjar; gràcies Manoli i Olga per les classes de logopèdia; gràcies Bego, Sara, Xavi... Per les classes de fisio i per ajudar-nos a que els hiverns fossin més tranquils amb totes les teràpies que li fèieu per a treure els mocs. Gràcies a la Neus i la Meritxell, que aquest últim any l'heu tingut a la vostra classe. Volia que sabéssiu que l'Héctor estava encantat amb vosaltres, la Meri el tornava boig però a ell li encantava. Gràcies a tots i cadascun de vosaltres que esteu treballant a la Muntanyeta.

No puc deixar de parlar de La Muntanyeta sense anomenar als meus nens, l'Héctor no m'ho perdonaria perquè segur que el troben molt a faltar a l'aula. Un petonet molt, molt fort per a l'Estel, la Maria, l'Eva, l'Adrià, l'Òscar (el seu amic "del Alma"), l'Eulalia. Ai l'Eulalia...! Diuen que era la seva núvia, que quan la veia se li il·luminava la cara. Un petó molt fort a tots els nens de l'escola.

Ara l'Héctor és amb el Pau, el Carlitos i altres nens que segur estan tots junts gaudint també, no pot ser d'altra manera, són "ÀNGELS".

També volia agrair a l'hospital Sant Joan de Déu totes les atencions que han donat a l'Héctor, a tots els metges, infermeres i voluntaris que ens han fet la vida més fàcil. Vam tenir la gran sort d'estar a l'equip de pal·liatius de Barcelona i Tarragona, no us podeu imaginar el que suposa tenir un equip així al vostre costat! Són gent extraordinària! Ens van fer la vida molt més fàcil al moment més difícil. Moltes gràcies! No us oblidaré mai Pal·liatius de Barcelona (Sergi Navarro, Silvia, Marta... ) i Pal·liatius de Tarragona (Dulce, Nacho, Marta, Cinta, Maite...).

Gràcies a tots els amics que sempre han estat al nostre costat i ens han ajudat. Gràcies Noni per totes les vegades que has portat a l'Héctor a l'escola, que t'has quedat amb ell quan estava malalt, gràcies per tot el que has fet per ell, gràcies Rocío, Isabel, Mª Isabel, Vicente, Jordi, Ruber, Bea... Gràcies a tots.

Gràcies a la nostra família, als avis Joan i Magda, Rufina i Josep Maria; gràcies als tiets Ana, Isabel, Raquel, Pepe i Jordi; gràcies als cosins Santi, Paola, Alberto i Pol. Gràcies per estar sempre al nostre costat, per estimar a l'Héctor com l'heu estimat i per fer-nos la vida una mica més fàcil. A tota la família, us estimo molt

Ana, gracies per ser com una mare per a ell. Ai la tita, Héctor! A què sabies que quan arribava no sabem ben bé com tu sempre acabaves a la banyera! Isa, gràcies per preparar- li mil plats per que mengés. I tu Paola, la meva nena, el vas deixar entrar en el teu món. Vau passar moltes estones els dos juntets al sofà de casa, l'hi portaves a tots els teus amics perquè coneguessin a l'Héctor i ell s'ho passava bomba sobre tot amb la teva amiga Judith.

De manera molt especial volia agrair als meus fills Hugo i Yago el que sempre hagin entès la situació especial del seu germà Héctor. T'estimen molt i et troben molt a faltar. Vull que sàpigues que has sigut el millor mestre que han pogut tenir. Amb tu han après a ser humils, nobles i grans lluitadors davant la vida, sempre has sigut un exemple a seguir. L'Hugo et cuidava sempre quan jo havia de marxar, fins i tot en els moments més difícils va decidir que es volia quedar amb tu passés el que passés. Vas ser molt valent fill meu.

El papa també et troba molt a faltar, sobretot quan arriba la nit i et portava cap al llit. Recordes que et treia els granets del nas i tu t'enfadaves? També has sigut el millor regal de la seva vida. Ja veus... és molt difícil estar sense tu.

Santi a tu també et volia donar les gràcies per estar sempre al meu costat, per lluitar junts, sense tu no ho hagués pogut fer.

Mira Héctor totes les coses bones que ens han passat, i no pararia d'escriure.

Vull que sàpigues que ha sigut un privilegi viure al teu costat tots aquests anys i ser la teva mare. Ara sé segur que sempre estaràs amb nosaltres i que, com tu ens vas ensenyar, hem d'intentar sempre ser feliços com tu ho vas ser.

Et prometo que ho intentarem. No et podem fallar perquè estic segura que no ho voldries de cap altra manera.

T'ESTIMO I T'ESTIMARE SEMPRE FILL MEU

La teva mare,

Judith Gavaldà Planas

Destacats

Col·laboradors

Qui som?

appc1

L'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC) de Tarragona és una entitat sense ànim de lucre, fundada en 1977 i dedicada a l'atenció integral de nens i adults afectats de paràlisi cerebral o altres encefalopaties de tractaments afins.

On som?

mapa1

Muntanya de Sant Pere i Sant Pau
Tarragona | Spain | 43007

 

Contactar

contactar1

Tel: 977 21 76 04
Contactar por email

Connecta amb nosaltres

Facebook
Twitter
Youtube
Google +
Email